Pàgina web de Gemma Fortino,
psicòloga i psicoterapeuta

Qui sóc

El meu nom és Gemma Fortino Orga i, si heu entrat en aquest web, és perquè segurament voleu conèixer coses sobre la meva forma de fer i entendre la psicoteràpia. Abans d'això, però, crec que estaria bé que poguéssiu saber quatre coses sobre mi, de caire més personal. En tot cas, si això no us interessa, podeu trobar informació sobre els estudis que he realitzat en l'apartat següent.
Vaig néixer a Barcelona, on he viscut sempre, l'any 1977, un estiu que no va fer gaire calor. Els meus pares tenien, i tenen, una fleca al cor del barri de Gràcia, i havien de treballar moltes hores, així que molts dies jo estava a càrrec d'alguna de les meves dues àvies. Quan jo tenia tres anys va néixer el meu únic germà. Des que vaig entrar a l'escola ja mai he deixat d'estudiar, perquè m'agrada aprendre i no tinc pas mala memòria. Després dels estudis bàsics i de fer el que abans era BUP i COU, vaig entrar a la facultat de Veterinària, on vaig cursar tota la carrera amb unes notes tirant a baixes. Allà vaig estar sis anys de la meva vida, i quan vaig acabar, la meva intenció era dedicar-me a l'etologia, que és l'estudi del comportament animal. Vaig estar treballant uns mesos de veterinària però cada cop veia més clar que volia seguir estudiant. Així ho vaig fer, i vaig ingressar a la facultat de Psicologia. Vaig descobrir que les assignatures m'agradaven en general totes, i que no em costaven gaire de seguir, així que quan els meus pares em van proposar de treballar els matins (les classes eren a les tardes), vaig accedir. Ara ja porto set anys treballant amb els meus pares a la seva fleca, i val a dir que és un lloc on he après molt, de la gent i de mi. En acabar la carrera vaig apuntar-me a un màster de psicoteràpia, i després a un altre, i aquest any faig el tercer. Amb els coneixement de la carrera no n'hi prou per dedicar-se a la feina de terapeuta. És més, sempre hauríem d'estar en procés de formació, al meu parer. Amb els anys de feina vaig estalviar per poder pagar part d'un pis, i ja des de principis del 2008 que visc allà amb la meva parella.
Al setembre del 2008 vaig inaugurar la meva pròpia consulta, després d'haver fet més d'una teràpia a casa dels meus pares i al sofà del meu pis. Des de llavors, dedico les tardes a passar consulta. Al juny del 2010 vaig començar a col·laborar en un gabinet de Passeig de Gràcia, on passo visita als pacients que em deriven.
En aquests moments sento que tinc la sort de poder dedicar-me al que realment porto dins: ajudar els altres a mobil·litzar els seus recursos per canviar allò que no els agrada de la seva vida i d'ells mateixos. Perquè, en definitiva, això és la psicoteràpia: una guia per a entendre la pròpia vida, la pròpia forma de ser i de relacionar-se, i, especialment, els propis recursos, ja que seran aquests, en definitiva, els que faran que un pugui deixar enrera les coses que li han fet o que li estan fent mal.

Què he estudiat

En ordre de més antic a més recent, us exposo a continuació quin ha estat el meu procés de formació:
  • Llicenciatura de Veterinària (1995-2001). Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Diversos cursos d'etologia d'animals salvatges i domèstics:
    • Curs d'etologia pel Zoo de Barcelona.
    • Curs d'etologia clínica de gos i gat pel Col·legi de Veterinaris.
    • Curs d'entrenament de mamífers marins, pel Zoo de Barcelona
  • Llicenciatura de Psicologia (2001-2005) Universitat Ramon Llull. Nota mitjana: excel·lent.
  • Master en Psicologia Clínica i Psicoteràpia per la Universitat Ramon Llull. Nota mitjana: excel·lent. (2005-2007)
  • Pràctiques al Centre de Salut Mental de Mataró, de la xarxa pública (2005-2006). Teràpia individual i teràpia de grup.
  • Master en Oficial en Psicologia Clínica i de la Salut per la Universitat Ramon Llull. Nota mitjana: excel·lent. (2007-2008)
  • Nivell I i II de EMDR per la Associació Oficial de EMDR España. (2008)
  • Postgrau en Teràpia Breu Estratègica per la Universitat de Girona. (2009)
  • Pràctiques voluntàries a la Unitat del dolor de l'Hospital de Bellvitge: teràpies de grup i individuals per a pacients amb dolor crònic. (2009)
  • Assistència a diversos cursets impartits per la Associación EMDR España i la Asociación Española de Psicoterapia Breve, amb temàtiques relacionades amb la gestió de les emocions, estratègies de la PNL per a facilitar la psicoteràpia, els efectes sobre l'aferrament en l'edat adulta dels traumes infantils, hipnosi clínica, etc.
  • Supervisions mensuals a càrrec de la Asociación Española de Psicoterapia Breve, en format de grup-classe.

Quina mena de psicoteràpia ofereixo

Hi ha molts tipus de psicòlegs i de teràpies. És important tenir això clar per no quedar-se amb la impressió que només hi ha una manera d'abordar els problemes i els símptomes. En els darrers anys, la pràctica de la psicologia clínica ha apostat, cada cop més, per integrar els diferents abordatges i deixar que cada persona, cada client, encamini la teràpia de la forma que li sigui més fàcil i útil. Perquè, tot i que el psicòleg és l'expert en les formes del canvi i ens els processos mentals, emocionals i racionals, és el client qui és expert en el seu propi procés i en els seus recursos. D'aquesta manera, la psicoteràpia és un treball en equip, on client i psicoterapeuta estableixen un diàleg per comprendre què és el que cal canviar i per portar a terme el canvi. Dit això, els psicòlegs rebem una formació en un o més d'un tipus específic de teràpia. Explicaré breument els que he conegut i practicat a través de la meva formació, i que ara aplico en la pràctica clínica:
  • Teràpia congnitiva-conductual: es basa en el reconeixement i la modificació de les formes disfuncionals de pensament que produeixen dificultat per adaptar-se al món i als altres, en anar associades a emocions negatives i a conductes que mantenen el problema. En aquesta teràpia se solen utilitzar registres escrits dels pensament i les conductes, i petits "experiments" per comprovar si són certes o no algunes creences que mantenim. També forma part d'aquesta teràpia l'entrenament en relaxació, en assertivitat, en habilitats socials, etc.
  • Teràpia sistèmica: busca en les relacions familiars i de parella el nucli del problema, el qual s'entén com l'expressió d'una dificultat en trobar l'equilibri saludable en aquestes relacions. El canvi es produeix modificant en algun aspecte la relació.
  • Teràpia constructivista i narrativa: es basa en entendre el sistema de constructes que cada persona construeix sobre ella i sobre el món, és a dir, els valors i les "frases" amb les quals ens definim a nosaltres, als altres i en general, al món. Entenent això, podem veure on està el dilema no expressat, i podrem crear una nova forma, més amable i funcional , d'anar escrivint la nostra història. Les tècniques pròpies d'aquest tipus de teràpia són de tipus escrit (reflexions, contes, cartes...), tot i que sovint s'agafen tècniques d'altres escoles de psicologia, adaptant-les als objectius de cada client.
  • EMDR (Eye Movement Desensibilization and Reprocessing): es basa en la idea que les amenaces, reals o percebudes, que hem sentit sobre la nostra vida o la nostra integritat física o emocional, deixen unes impressions en la nostra ment (els traumes) que poden acabar desenvolupant, amb el pas del temps, diferents trastorns i malestars. Amb la tècnica de EMDR es focalitza el record original del trauma i s'ajuda la ment a seguir el procés natural d'adaptació i autocuració, procés que va quedar estancat per culpa de l'esdeveniment traumàtic.
  • Teràpia breu estratègica i basada en solucions: són formats de teràpia pensat per a produir canvis de forma ràpida (5-8 sessions), focalitzant-se en els recursos del client i no en el problema en sí mateix. No es busca l'origen del trastorn, només com solucionar-lo.
Existeixen molts més tipus d'abordatges terapèutics. Tenim els psicodinàmics (basats en la psicoanàlisi de Freud, en l'anàlisi jungiana...), que centren la intervenció en les capes més profundes de la ment, l'inconscient, ja que consideren que és allà on resta el nucli del problema; també hi ha les teràpies humanistes, que poden ser de moltíssims tipus diferents (gestàltiques, transaccionals, bioenergètiques, basades en l'expressió artística com la pintura, la dansa, la música, el teatre...), i que tenen en comú l'èmfasi en l'acceptació de les pròpies emocions i l'expressió de les mateixes per vies més saludables. Aquestes i moltes altres teràpies s'ofereixen en centres de psicoteràpia especialitzats. És interessant que cada persona busqui quina és la forma de teràpia que coincideix més amb el seu punt de vista i amb les seves sensacions sobre el problema, tant si estem en la posició de terapeuta com de client.

Com és una sessió de psicoteràpia

Com a norma general, les sessions de psicoteràpia duren una hora, durant la qual client i terapeuta acorden, implícita o explícitament, quins punts treballaran en aquell temps. Les primeres sessions solen ser més de caire avaluatiu, on es recull informació sobre el client i allò que el porta a consultar. Al mateix temps, es crea la relació de confiança necessària per treballar en equip. El número de sessions és totalment obert a les necessitats de cada persona. El final de la teràpia es pacta entre terapeuta i client, i es planifica almenys amb una setmana d'antelació, ja que és important fer un bon tancament del procés. Entre sessió i sessió, la teràpia continua: posant a prova les millores, fent "deures" per escrit, proposant reptes o activitats alternatives... Això també serà sempre de mutu acord.

Drets i deures en teràpia

Els psicòlegs ens devem a un codi ètic que guia el nostre tarannà com a professionals. Garantim la total confidencialitat dels continguts de les sessions i dels registres escrits que puguin aportar els clients (amb l'excepció de possibles supervisions de casos a càrrec d'altres psicòlegs, els quals també garantiran la mateixa confidencialitat). Els psicòlegs solem treballar en equip, en contacte amb altres professionals de la salut mental, per aprofitar els coneixements i experiències d'aquests en benefici del client. Els psicòlegs no podem abandonar els clients de forma sobtada. Si hi ha d'haver un canvi de terapeuta, aquest serà totalment pactat i voluntari per les dues parts. En cas de no veure avenços en la teràpia, és un deure ètic del terapeuta revisar el propi treball i valorar si és capaç d'ajudar el client, amb la possible derivació a un altre professional en cas que no sigui així. Als clients, per la seva banda, se'ls demana que assisteixin a les sessions acordades i per les quals tenen hora reservada, o que avisin amb la màxima antelació possible si no hi poden anar. És alhora dret i deure del client informar sobre els aspectes de la teràpia que no els resulten útils, ja que és necessària una bona comunicació amb el terapeuta perquè aquest pugui fer bé la seva feina.

Com sol·licitar hora

Cal trucar per demanar hora al telèfon 610700327, o podeu enviar un correu electrònic a l'adreça gfortino@psicoterapia-accessible.com.
És possible que no pugui agafar la trucada, així que us prego que deixeu el missatge al contestador i us trucaré tan aviat com pugui.

Com arribar a la consulta

Autobusos: 15, 19, 20, 45, 47, 50, 51, 117, 192, B22 (parada Indústria-IES Sant Josep de Calassanç).
Metro: Camp de l'Arpa (L5 sortida Pg. Maragall)